Serp de collaret

La serp de collaret, colobra de collar, serp pudenta o marieta (Natrix natrix) és una espècie de serp de la família dels colúbrids, totalment inofensiva i que molt rarament prova de mossegar quan hom la captura.

Serp de collaret

Natrix natrix
Estat de conservació
UICN	risc mínim
Dades
Alimentació	amfibi
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Família	Colubridae
Gènere	Natrix
Espècie	Natrix natrix (Linnaeus, 1758) Natrix natrix
Nomenclatura
Sinònims	Coluber natrix (Linnaeus, 1758) Coluber torquatus (Lacépède, 1789) Natrix vulgaris (Laurenti, 1768) Tropidonotus ater (Eichwald, 1831) Tropidonotus natrix (Boie, 1826)
Protònim	Coluber natrix
Enregistrament
Distribució

Àrea de distribució

La serp de collaret és presenta a Noruega, Suècia, Finlàndia, França, Còrsega Bèlgica, als Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Polònia, Txèquia Dinamarca, Àustria, Suïssa, Hongria, Romania, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Albània, Bulgària,Grècia (incloent-hi Lemnos, Lesbos, Paros, Andíparos, Quios, Samos, Samotràcia i Andros), Turquia, Xipre, Itàlia (incloent-hi l'illa d'Elba), la península Ibèrica, el nord de l'Iran, Síria, la Xina (Xinjiang), el Marroc, Algèria, Tunísia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Belarús, Moldàvia, Ucraïna, Armènia, Geòrgia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Turkmenistan i el nord-oest de Mongòlia.

Morfologia

És un ofidi que, amb cua i tot, sol fer entre 90 i 120 cm, si bé les femelles, que són més grosses que els mascles, es poden acostar a 160 cm i àdhuc, en casos excepcionals, arribar als dos metres. Els exemplars ibèrics presenten el dors de color verd oliva, amb nombroses i petites taques negres disposades irregularment. El ventre, tret de la regió del coll, és gairebé negre.

Els joves tenen el cap tacat de negre, seguit de dues clapes grogues vorejades també de negre que, en conjunt, formen una espècie de collar. A mesura, però, que la serp d'aigua va creixent, el groc de la nuca desapareix i, de vegades, també el negre, cosa que l'aparta de la forma típica i acosta els exemplars adults a la subespècie Natrix natrix astreptophora, que es caracteritza per la manca de collar. Quan se sent amenaçada expel·leix un líquid molt pudent, que prové d'unes glàndules situades a l'anus. A causa d'aquest fet, és anomenada serp pudenta en algunes comarques catalanes. No és rar tampoc que, davant algun perill imminent, faci el mort, cosa que aconsegueix bo i posant-se de panxa enlaire alhora que obre la boca i deixa penjar la llengua.

Subespècies

• Natrix natrix algirus (Sochurek, 1979)
• Natrix natrix astreptophora (Seoane, 1884). Península Ibèrica, Occitània i l'Àfrica del Nord
• Natrix natrix calabra (Vanni & Lanza, 1983).
• Natrix natrix cetti (Gene, 1838) Itàlia
• Natrix natrix corsa (Hecht, 1930). Còrsega
• Natrix natrix cypriaca (Hecht, 1930): Xipre.
• Natrix natrix fusca (Cattaneo, 1990).
• Natrix natrix gotlandica (Nilson & Andrén, 1981).
• Natrix natrix helvetica (Lacépède, 1789) Euràsia i Àfrica del Nord.
• Natrix natrix lanzai (Kramer, 1970).
• Natrix natrix natrix (Linnaeus, 1758)
• Natrix natrix persa (Pallas, 1814): Bulgària, Grècia (Lesbos), Turquia, el nord de l'Iran i Síria.
• Natrix natrix schweizeri (L. Müller, 1932): Grècia.
• Natrix natrix scutata (Pallas, 1771).
• Natrix natrix sicula (Cuvier, 1829).

Ecologia

Viu preferentment en indrets humits i en qualsevol lloc on hi hagi aigua, malgrat que, de vegades, pugui allunyar-se'n considerablement. Es localitza a la terra baixa i a la muntanya mitjana, on esdevé més abundant. Tot i que es pot trobar fora de l'aigua, manté una total dependència del medi aquàtic.

Es nodreix bàsicament d'amfibis (granotes, gripaus, salamandres i tritons), però, a l'aigua, també engoleix peixos, si bé ocasionalment.

És depredada per teixons, guineus, gats domèstics, eriçons i aus rapinyaires. La reproducció és ovípara. La còpula es realitza a la primavera, o bé a l'agost en terres més fredes. En iniciar-se l'estiu, la femella pon de nou a quaranta ous de color blanc, les mesures dels quals oscil·len entre 21-37 x 11-24 mm. En més d'una ocasió, diverses femelles dipositen els ous en un mateix lloc, on es poden acumular fins a 4.000 ous. La durada de la incubació depèn de les condicions climàtiques i sol durar entre 30 i 75 dies, passats els quals té lloc l'eclosió. Els petits, en néixer, ja són perfectament formats i emprenen una vida totalment independent de llurs progenitors. En arribar els primers freds cau en letargia i no torna a mostrar-se activa fins que arriba el bon temps.

• 
  Cap
• 
  Exemplar fotografiat a Plön (Alemanya)
• 
  Natrix natrix helvetica
• 
  Serp de collaret sobre una roca
• 
  Ventre d'un adult fotografiat als Països Baixos
• 
  Una serp de collaret, des de la perspectiva d'un ratolí
• 
  Exemplar d'Yvelines (França)
• 
  Exemplar fotografiat a Suècia
• 
• 
  Muda
• 
  Exemplar immadur trobat a Polònia
• 
• 
  Exemplar de Suècia
• 
  Exemplar d'Àustria
• 
• 
  Exemplar de Suècia

Bibliografia

• Bagherian, A. & H. G. Kami, 2009 Systematic identification of Natrix natrix and Natrix tessellata based on multivariate analysis. Pajouhesh & Sazandegi (79): 128-134.
• Baillie, J. i Groombridge, B., 1996 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, Gland, Suïssa
• Beebee, T. & Griffiths, R., 2000 Amphibians and reptiles: a natural history of the British herpetofauna. Harper Collins Publishers Ltd., Londres.
• Bischoff, W., 2002. Auf der Suche nach Darevskia valentini (BOETTGER 1892) in Georgien - Impressionen aus einem wenig bekannten Land. Elaphe 10 (3): 49-61.
• Blanco, J. C. & J. L. González, 1992): Libro Rojo de los Vertebrados de España. Colección Técnica. ICONA. Madrid. 714 pp.
• Blanke, I.; Borgula, A. & Brandt, T., 2008. Verbreitung, Ökologie und Schutz der Ringelnatter (Natrix natrix Linnaeus, 1758). Mertensiella 17: 1-312
• Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 68.
• Boulenger, G.A., 1893. Catalogue of the snakes in the British Museum (Nat. Hist.) I. Londres (Taylor & Francis), 448 pp.
• Boulenger, G. A., 1913. The snakes of Europe. Methusen & Co. Ltd, Londres, 151 pp.
• Braña, F., Natrix natrix. A: Reptiles. Salvador, A. (Coord.), 1997. Fauna Ibérica, vol. 10. RAMOS; M.A. et al. (Eds.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid. 705 pp.
• Buczacki, S., 2002) Fauna Britannica. Hamlyn, Londres.
• Consul, A.; Eger, S. & Kwet, A., 2009. The Grass Snake, Natrix natrix natrix (Squamata: Colubridae), as a predator of the Great Ramshorn Snail, Planorbarius c. corneus (Gastropoda: Planorbidae). Salamandra 45 (1): 50-52.
• Engelmann,W.E. et al., 1993. Lurche und Kriechtiere Europas. Neumann Verlag (Radebeul, Germany), 440 pp.
• Fahd, S. i Pleguezuelos, J. M., 2001): Los reptiles del Rif (Norte de Marruecos), II: Anfisbénidos y Ofidios. Comentarios sobre la biogeografía del grupo. Rev. Esp. Herp., 15: 13-36.
• Feriche, Mónica;Pleguezuelos, Juan M.;Cerro, Angeles, 1993. Sexual dimorphism and sexing of mediterranean colubrids based on external characteristics Journal of Herpetology 27 (4): 357-362.
• Galán, P., 1988): Segregación ecológica en una comunidad de ofidios. Doñana Acta Verteb., 15: 59-78.
• Gläßer-Trobisch, A. & Trobisch, D., 2008 Bissunfall bei einer Ringelnatterfütterung. Elaphe 16 (2): 59-61.
• Gosá A. & A. Bergerandi 1994, Atlas de distribución de los anfibios y reptiles de Navarra. Munibe, 46: 109-189.
• Gray, J. E., 1852,The collared snake, Coluber natrix. Ann. Mag. Nat. Hist. (2) 9: 509-510.
• Gurney, J.H., 1852,On the distribution of Coluber natrix. Ann. Mag. Nat. Hist. (2) 10: 151-152.
• Hecht, G., 1930. Systematik, Ausbreitungsgeschichte und Ökologie der europäischen Arten der Gattung Tropidonotus (Kuhl) H. Boie. Mitt. zool. Mus. Berlin16: 244-393
• Herklotz, Oskar, 1865,Ueber Coluber natrix Abhandlungen... 14: 379-381.
• Kabisch, K., 1978,Die Ringelnatter, Natrix natrix (L.). Neue Brehm Bücherei - A. Ziemsen Verlag, Wittenberg Lutherstadt, 88 pp.
• Lantermann, W. & Lantermann, Y., 2007,Würfel- (Natrix tessellata) und Ringelnattern (Natrix natrix) am ungarischen Plattensee. Elaphe 15 (2): 60-64.
• Laufer, H.; Fritz, C. & Sowig, P. (editors), 2007. Die Amphibien und Reptilien Baden-Württembergs. Ulmer Verlag, Stuttgart,807 pp.
• Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 121. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.
• Llorente, G. A., A. Montori, X. Santos & M. A. Carretero, 1995): Atles dels Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra.Edicions El Brau, Barcelona,192 pp.
• Madsen, Thomas;Shine, Richard, 1993,Phenotypic plasticity in body sizes and sexual dimorphism in European grass snakes Evolution 47 (1): 321-325.
• Mertens, R., 1947,Studien zut Eidonomie und Taxonomie der Ringelnatter (Natrix natrix). Abh. Senckenb. naturforsch. Ges. 476: 1-38.
• Münch, D., 2004,Wiedernachweis der Ringelnatter (Natrix natrix) in Dortmund im Juni 2003. Elaphe 12 (1): 50-54.
• Page, F.C., 1982,Lobosa; Filosa; Acarpomyxa; Xenophyophorea. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 510-517; 517-520; 520; 525-526.
• Paracuellos, M., 2001,Natrix natrix. Herpetological Review, 32: 61.
• Patnaik, 1994,Ageing in reptiles. Gerontology, 40:200-220.
• Pleguezuelos, J.M., Márquez, R., Lizana, M. (editors), 2002,Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Ministerio de Medio Ambiente, Asoc. Herpetológ. Esp. 585 pp.
• Shine, Richard, 1994,Sexual size dimorphism in snakes revisited Copeia 1994 (2): 326-346.
• Thorpe, R. S., 1975, Biometric analysis of incipient speciation in the ringed snake, Natrix natrix (L.). Experientia, 31: 180-182.
• Thorpe, R. S., 1980, A comparative study of ordination techniques in numerical taxonomy in relation to racial variation in the ringed snake Natrix natrix (L.). Biological Journal of the Linnean Society 13: 7-40.
• Thorpe, R. S., 1980, Microevolution and taxonomy of European reptiles with particular reference to the grass snake Natrix natrix and the wall lizards Podarcis sicula, P. melisellensls. Biological Journal of Linnean Society 14: 215-233.
• Thorpe, R. S., 1981,Racial divergence and subspecific status of the Gotland grass snake: a comment on Nilson & Andrens paper. Zoological Journal of the Linnean Society 72: 369-370.
• Thorpe, R.S., 1975, Quantitative handling of characters useful in snake systematics with particular reference to intraspedific variation in the ringed snake Natrix natrix (L.). Biol. J. Linn. Soc. 7 (1): 27-43.
• Thorpe, R.S., 1975, Biometric analysis of incipient speciation in the ringed snake Natrix natrix (L.). Experientia 31: 180-182.
• Thorpe, R.S., 1979, Multivariate analysis of the population systematics of the ringed snake Natrix natrix (L.). Proc. Roy. Soc. Edinburgh 78 B: 1-62.
• Thorpe, R. S., 1984, Geographic variation in the western grass snake (Natrix natrix helvetica) in relation to hypothesized phylogeny and conventional subespecies. J. Zool., 203: 345-355.
• Thorpe, Roger S., 1984, Primary and secondary transition zones in speciation and population differentiation: a phylogenetic analysis of range expansion Evolution 38 (2): 233-243.
• Tonge, S., 1986, The herpetofauna of Jersey,British Herpetological Society Bulletin (17): 18-21.
• Vanni,S. & Lanza, B., 1983. Anfibi, rettili (Amphibia, Reptilia). Guide Riconoscimento Specie Anim Acque Interne Ital 27 : 179.
• Vives-Balmaña, M. V., J. A. Alcover, & J. P. Martínez-Rica, 1987: Amfibis i Rèptils. Pp: 13-202, A: R. Folch (ed.), Història Natural dels Països Catalans, 13. Enciclopèdia Catalana, S. A. Barcelona
• Völkl, Wolfgang, 1989,Untersuchungen zum Vorkommen der Ringelnatter Natrix natrix (Linnaeus, 1758) in Nordostbayern. Salamandra 25 (3/4): 213-223.
• Vonk, F.J. et al., 2008,Evolutionary origin and development of snake fangs. Nature 454: 630-633.
• Wiedl, Hansjörg; Böhme, Wolfgang, 1992,Wiederentdeckung der Ringelnatter (Natrix natrix ssp.?) auf Zypern - vorläufiger Bericht Herpetofauna 14 (80): 6-10.
• Wirth, M. & Hähnlein, R., 2009,Die europäischen Wassernattern: Freilandbeobachtung, Haltung und Zucht von Natrix natrix (Linnaeus, 1758), Natrix maura (Linnaeus, 1758) und Natrix tessellata (Laurenti, 1768). Draco 10 (39): 49-60.

Vegeu també

• Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya

Enllaços externs

• Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles (castellà)
• Fauna de la regió de Múrcia (castellà)